QUI SOM?

Som 5 alumnes que estem cursant el segon any de Gestions Creatives. Seguidament podreu veure una descripció més detallada de cadascuna de nosaltres. 

Em dic Marta Abella Gris. Vaig néixer l’any 1998 i tinc 19 anys. Visc a Móra la Nova, un petit poble de la Ribera d’Ebre (Catalunya). Des de P3 fins a quart de l’ESO he anat al Col·legi Santa Teresa de Móra d’Ebre. El batxillerat el vaig cursar a dos instituts, A l’INS Julio Antonio (Móra d’Ebre) i a Sant Jaume - Les Heures (Lleida). Ara estic cursant el grau d’Educació Infantil amb Gestions Creatives a la Universitat de Lleida.

Porto nou  anys jugant a handbol amb l’equip Club Handbol Ascó. És el meu esport preferit i amb el qual hi dedico moltes hores. Sóc esportista i m’agrada córrer. El meu hobbie preferit és la fotografia, a part, m’agrada molt viatjar, la música i llegir. El meu propòsit és arribar a ser mestra d’infantil.

L'arbre que veiem a la fotogràfia és un dels que podem trobar a la Universitat de Lleida (Cappont), i en aquest cas és un Pi.

Em dic Mariona Albà Luque. Vaig nèixer a Barcelona (Catalunya) l'any 1998 i tinc 20 anys. Durant tota la meva vida he viscut a Lleida, la capital del Segrià i m'he format durant tota la meva vida al col·legi Arabell (on vaig impartir Primària i Secundaria) i a l'INS Manuel de Montsuar on vaig acabar els meus estudis obligatoris. Actualment estic cursant el segon any d'Educació Infantil amb Gestions Creatives a la Facultat d'Educació a la UdL.

Un dels meus talents és el de la música. Sóc pianista i fagotista, havent estudiat aquests dos instruments al Conservatori Enric Granados de Lleida, d'on formo part d'una agrupació anomenada Banda Simfònica Unió Musical de Lleida, sent una de les fagotistes. És una associació sense ànim de lucre. 

Sóc una persona molt atenta i amb una capacitat de concentració bastant alta. M'agrada molt ajudar a la gent, ja que la satisfacció interior que em genera no té preu. 

​Durant el meu temps lliure m'agrada llegir, escoltar música, quan puc fer natació i sobretot quedar i passar estones amb els meus amics. 

Relacionat amb la música, una altra cosa que m'apasiona és el món del cine, sobretot l'àmbit de les bandes sonores, que al meu pesar, és un dels factors que decideix si una pel·lícula és bona o no. M'encanta escoltar-les sense parar i analitzar-les per a donar-li el sentit que tenen; també davant la música clàssica,  són els moments que puc disfrutar de tot el que he après durant la meva trajectòria musical fins ara. Escolto una mica de tot, però hi ha estils de música que no escolto tant com el Techno per exemple.

Com a propòsits personals per aquests anys m'agradaria millorar tant amb el piano com amb el fagot, i poder iniciar-me de nou amb la guitarra.

L'arbre que veiem a la fotogràfia és un dels que podem trobar a la Universitat de Lleida (Cappont), i en aquest cas és un Xiprer.

Em dic Gemma Capdevila Gonzalez, vaig néixer el juliol del 1999 i sóc de la Pobla de Segur, Pallars Jussà. He cursat tots els meus estudis a l’únic col·legi i institut del meu poble, escola Els Raiers i l’institut de la Pobla de Segur.

Actualment, estic estudiant el grau d’Educació Infantil en Gestions Creatives a la Universitat de Lleida. Tot i això, tots els caps de setmana pujo al meu poble, ja que estimo la meva terra i tot el que es cou en ella.

Dedico tant temps com més possible als meus dos hobbies, l’esquí i l’escoltisme. Per una banda, sóc professora d’esquí i m’encanta aquesta feina, m’agrada ensenyar amb la mateixa passió que em van ensenyar a mi aquest esport. I per altra banda, sóc cap del cau del meu poble, ja que crec que tot i haver de marxar temporalment d’aquest, és molt important mantenir-lo viu i transmetre valors i actituds a les noves generacions. I crec que a través de l’escoltisme podem formar persones solidàries i compromeses amb la societat que els envolta i aconseguir que aquest col·lectiu sigui capaç de participar activament i críticament a la societat on viu.

L'arbre que veiem a la fotogràfia és un dels que podem trobar a la Universitat de Lleida (Cappont), i en aquest cas és una Magnòlia.

Aquesta sóc jo, em dic Andreea Malina Puscas (tinc dos noms perquè sóc romanesa) i tinc 20 anys. Alguns dels meus hobbies són: la fotografia, anar a córrer escoltant música, fer de psicòloga als meus cosins pre-adolescents i cantar a la dutxa.
Podria dir sobre mi que sóc una mica somiatruites. Moltes vegades "desconnecto del món" i m'imagino escenaris, situacions i/o accions dignes de pel·lícula. Trobo fascinant quan a algú se li il.lumina la mirada explicant el que els encanta. També trobo fascinant la capacitat que tenen les persones de transmetre els sentiments mitjançant oracions, frases o -sovint simples però intenses- paraules. Per si algú encara no m'ha pillat, em refereixo a que m'agrada la poesía, i l'humor, tot i que el meu és una mica peculiar. Tot derivant de l'humor, m'agrada molt la sensació que desprenen les persones quan riuen i estan a gust, ja sigui degut a un acudit, una situació, expressió o -altre cop- a alguna paraula. Podria dir que en especial m'agrada veure als nens -i nenes- petits riure i feliços, m'agrada la gran capacitat imaginativa que tenen (potser perquè em sento identificada amb l'anterior adjectiu  "somiatruites") i l'energia que aconsegueixen transmetre de manera sensacional. És principalment per això que vaig decidir estudiar per a dedicar-me a ser mestra d'infantil però a més perquè em sembla molt bonic poder acompanyar la vida emocional, educacional i social d'una personeta en procés de desenvolupament. Tot i això, puc dir que per molt meravellós que em sembli fer-ho, sovint m'entra la tant típica por que probablement tot mestre/a hagi experimentat; la por a la inseguretat causada per la situació de dependència que es desprendrà dels infants a l'hora de tractar-hi o a l'hora de plantejar activitats. És però, una mena de por bonica, que a mesura -crec jo- que te la trobis, s'anirà esfumant. 

L'arbre que veiem a la fotogràfia és un dels que podem trobar a la Universitat de Lleida (Cappont), i en aquest cas és una Alzina.

Hola, em dic Naomi Zamora Gómez, però prefereixo que em diguin “Nao”. Vaig néixer a Flix, un maig del 1999, un poble situat al nord de les Terres de l’Ebre. 

En aquest municipi de la Ribera d’Ebre és on he crescut i m’he criat. Vaig cursar l’Educació Primària a l’Escola Enric Grau i Fontseré. Pel que fa a l’Educació Secundaria Obligatòria i el Batxillerat els vaig cursar a l’Institut de Flix. Tant l’escola com l’institut estan situats al municipi de Flix. Actualment, estic cursant el primer curs del Grau d’Educació Infantil en Gestions Creatives a la Universitat de Lleida. 

Sóc molt riallera i amiga dels meus amics. M’agrada molt escoltar música ja que m’ajuda molt a desconnectar i reflexionar sobre situacions quotidianes. Els animals són molt importants per a mi, és per això que tinc dos gossetes i un periquito a casa.

L'arbre que veiem a la fotogràfia és un dels que podem trobar a la Universitat de Lleida (Cappont), i en aquest cas és una Catalpa.